L’Aikido és un art marcial d’origen japonès. Art de combat que permet defendre’s sense armes contra un o varis adversaris armats o desarmats. La diferència fonamental amb altres arts marcials és que es busca dissuadir l’adversari i neutralitzar la seva intenció agressiva, més que derrotar-lo.

El practicant d’Aikido empra tècniques de projecció i d’immobilització per desequilibrar o dominar el seu adversari; també pot acompanyar els seus moviments amb una sèrie de “atemis”, es a dir, cops en punts vitals del cos. El seu exercici inclou la pràctica amb diferents armes. A diferència d’altres arts marcials, l’Aikido exclou taxativament tota idea de competició. A primera vista, l’Aikido, amb  els seus bells moviments circulars podria semblar, a vegades, poc efectiu, malgrat tot, contràriament a aquesta aparença “tova”, és en realitat “dur”, vigorós i dinàmic, amb tècniques de provada eficàcia.

L’Aikido està adreçat a tothom, i cadascú el pot practicar a la seva conveniència en funció de la seva edat, sexe i  possibilitats físiques, a condició d’estudiar i practicar amb continuïtat i dedicació. Constitueix una perfecta escola d’aprenentatge, experimentació i desenvolupament dels valors morals i físics de l’individu. En definitiva, un complet mètode d’educació:

Física, millora la salut mitjançant:

• El desenvolupament harmoniós de totes les parts del cos.
• L’augment de l’elasticitat de les articulacions.
• La correcció de la columna vertebral.
• El control de la respiració.
• La relaxació.

Tècnica, l’execució dels moviments exigeix:

• L’estudi del desequilibri.
• El coneixement i ús de l’energia.
• El desenvolupament dels reflexes.

Moral, pel respecte a l’esperit de la no violència (que caracteritza a l’Aikido) i al “Bushido” (codi d’honor tradicional), el practicant adquireix i potencia valors com l’amabilitat, l’educació, la bondat, el coratge, la modèstia i l’autodomini.

L’ORIGEN

L’Aikido va ser creat per un incomparable budoka, en Morihei Ueshiba, qui va superar la desigualtat entre el fort i el feble i va obrir el camí del desenvolupament de la personalitat, pel poliment quotidià i constant del cos i de l’esperit. Va dominar els secrets de les escoles japoneses tradicionals, el Jujutsu en varis dels deus Ryus (Goto Yagu, Aioi, Kito, Daito), el Kenjutsu tradicional (sabre), i el Sojutsu (llança). De la seva síntesi va extraure els principis del budo que a partir de l’any 1942 es va anomenar AIKIDO. Per això, la majoria de les tècniques d’Aikido existeixen en efecte sota una forma més o menys semblants, en una o vàries escoles de Jiujitsu, i un bon nombre de les formes de base deriven de les arts d’utilitzar l’espasa, el bastó o la llança.